Arenys de Mar

Seré a Arenys de Mar fins diumenge! Deixaré d'estar 'aïllada' uns pocs dies.

quines ganes que tinc d'abraçar-vos a tots....

25 anys! He rebut un paquet!

Avui, semblo una teleoperadora. Quantes trucades...

També he rebut un paquet!

Moltes gràcies per fer-me sentir tan especial, per fer-me sentir ben aprop de tots vosaltres en un dia tan màgic. L'amor a traspassat la mar fins arribar a Menorca, fins arribar a mi. Em sento com a casa. Però, com us enyoro...

Adeu 24

Avui me aixecat disposada a acomiadar-me dels 24. Aquest any em ve de gust celebrar-ho així. No se com aniran els 25, per tan, no celebro que sóc un any més vella, sinó que tinc un any més d'experiència.

Em despedeixo d'aquest any tan fantàstic que he tingut, pel que m'ha passat, per les decisions que he pres i per el nou començar a Menorca.

Hem estat tot el dia a la platja jugant.

Adeu 24!

pu-put pu-put...

Per fi avui vaig a buscar les tomatigueres a ca na Montse. De pas, coneixo els tres fantàstics puputs que des de fa uns dies viuen amb ella. Són orfes i la Montse els fa de mare mentre aprenen a volar i a valer-se per ells mateixos. 

Afago la bici i després de confondre'm pels carrers de Mô ( que dificil és anar amb bici per la ciutat sense anar a contradirecció), arribo a ca na Montse. No hi ha timbre, ja no ho recordava. Obro la porta que és oberta i la crido. Mooooontse....

Ningú contesta. Penso si és la casa correcte i dubto perquè només hi he entrat un cop, un dels primers sopars dels dijous. 

Moooooontse... jo diria que si, que és aquesta casa. Hi ha tot d'escalons de dos pams, sembla que la casa està feta per gegants. Decideixo suant, pujar la bici fins dalt. Encara no les tinc totes i penso que potser he entrat a casa d'algú que no conec. L'entrada em sona, hi ha un armari amb un mirall i un cor de paper. És ca na Monste, però ella no hi és. Li faig una cridada pel mòbil. 

Em diu que és a casa el veí, se li han escapat dos puputs. Surto al seu terrat i veig com intenta juntament amb el veí, agafar-ne un d'ells.

I ja el tenim. Està espantat i es tira pets, pudor.

Però no cantem victòria. L'altre ha fugit dos terrats més enllà.

Així que piquem a totes les cases que ens semblen, preguntant si tenen un "culumpiu" al terrat. Quan trobem la casa, ens diuen que un puput vola per un jardí proper.

Un bon home ens obra el jardí, i el puput ens veu i surt volant intensament.

La Montse els havia deixat sortir una estoneta fora de la caixa on els tenia. Encara no volaven o no havien tingut la oportunitat de fer-ho. Al provar-ho, van tenir la oportunitat.

 I volaven.

Tornem un poc preocupades, no sabem si sabrà alimentar-se per si sol. Els altres dos segueixen purucs i pudents, esparant aprendre un poc més per aixecar el vol, a ca na Monste. Tenen comapanyia, dos turtugues que aviat seran portades al seu món.