Hem passat el matí a la fortalesa, entre canons, fent d'artillers. Les aigües de la mediterrània han deixat altre cop d'estar tranquiles.
Aquesta fortalesa, està situada a la boca del port de Maó, i va ser clau en el sistema defensiu de l'illa.
I per acabar el dia, hem fet una mica la cabreta per sa Mesquida. Ens hem entrenat una mica, per l'excurció de demà.
El camí voreja tota la costa rocosa i a trossos s'endinsa pel bosc.
Després de caminar i caminar vora mar per damunt de roques, comences a veure que més enllà hi ha una entrada amb arena blanca. Arribes a Cala Corxada.
I de tornada que res millor que aturar-nos a veure com el sol s'envà. Ha estat un dia de sol a sol.
Més a la dreta he trobat aquesta platja i he fet una estoneta el llangardaix.
Un tomaquet per moure'm per l'illa. No ho hagues dit mai... ( lo des cotxu vermell)
Idó... uns venen i altres marxen. És el ritual que he anat vivint aquestes dies. La gran majoria marxa per tornar pel bon temps, d'altres marxen perquè han de marxar. Aquest cop toca acomiadar-se d'una de les primeres illenques adoptades que he conegut aquí. La idó (Idoia), la eterna pianista, la extravagant i fantàstica al·lota que va acollir-me amb la Gemma, només al arribar. Quines setmanes més intenses, i no perquè fossin les meves primeres. Et trobarem a faltar! Però ens veiem pel FUM!
Mentrestant, jo segueixo fent el follet per l'illa dels cinc fars. Aquests últims dies, un gran desobriment. Es Cau, un fantàstic raconet on hi canten a més d'altres coses, cançons típiques de menorca.
Mira es cel, i escolta es vent que de menorca t'arriba...
Al juny, a Menorca, fantàstics dies a casa la Núria i en Guillem, amb la Montse, en Joan i en Fita. Excurcionetes i molta molta platja quan encara ningú tenia vacances.
Setmaneta a Roma, amb la Gemma i la Maria, per celebrar que ja som logopedes! Dies recambolescos i molt molt divertits. Ens vam enamorar de la ciutat, tot i que ja no podiem més amb les columnes .Vam passar moltissima calor!
A l'agost, a l'Escala de camping, amb la Laura. Escapada extranya, finalment per necessitat i també per divertir-nos, per recuperar forces, per començar una nova etapa. Quin pack que formem juntes, ningú ens entendria, però nosaltres ens divertim molt! Queda patentat el duo viatger, de moment: Senegal - Londres - Escala.... i continuarà. 
