Hi ha dies...

que entens què et reté en un lloc... hi ha dies que entens perquè enganxa viure en una illa i com pot ser que siguis incapaç de descriure-ho.

Pels qui no hi hem nascut, haver descobert aquesta sensació, és màgia en essència.

Ara podria canviar-ne per una altra. Retenint aquesta dins el cor, trepitjar terra desconeguda. Descobrir-la, trobar-me-la una i altre vegada sense poder sortir-ne, i estimar-la. M'encantaria sentir de nou aquesta pau, a vegades engoixant, a vegades pura.
Em dic, menorca..menorca..menorca.. mentre sona: Ja surt el sol i encara no hem arribat......

El que he vingut a buscar en aquesta illa, ja ho he trobat.

Ahir el mati vaig fer el meu primer "capfico". Enguany no me atrevit a fer-ho més aviat, però per fi me trobat amb la sal, i el meu cos s'ha fos i s'ha escampat amb l'aigua transparent, pura, turquesa i he tornat a ser jo.

Se m'han passat els mals, els he deixat tots a l'aigua, amb els crits que he fet.

I escric tot això sense braços, després de recòrrer Son Xoriguer fins a Cala Galdana per mar. Escric, després de passar-me tot el dia remant dalt del caiac i descobrir racons, penya-segats, cales, roques, coves i algun tresor amagat, que segur que un dia, ben aviat, compartim.

S'escriu amb molt d'amor el breu camí per viure amb mi.

Per molts anys, moreneta

Quan vaig nèixer la vida ja em tenia un regal preparat, la meva germana.

És una de les persones més importants que tinc al costat, dolça, carinyosa, divertida, entrenyable, espontània, sincera i transparent, bona persona, amant de les petites coses, dels petits moments. És una de les persones que m'estima més. És una de les persones que més m'estimo.

Juntes hem après cada dia i ara ho seguim fent en la distància. Sense ella no seria qui sóc. Com et necessito, t'enyoro cada dia.

Tingues un bon dia i un bon any. Et mereixes tota la felicitat del món per ser com ets.

T'estim.

Per la moreneta de casa. Morenika, Avishai Cohen.

el que m'agrada d'un viatge

bellesa

escalfor

calma

història

natura

iogui time

riure, riure, riure

tranquil·litat

un bon vi, unes olivetes.....

repós

despertar màgic

descobrir

bona companyia

Així són alguns moments del viatge pel Roussillon...

27

Avui tindré les persones més importants, físicament lluny, però les notaré ben aprop durant tot el dia. Tinc ganes de canviar de número (com a mesura psicològica), que és el mateix que dir, que tinc ganes de passar pàgina d'aquest any, tot i que sóc conscient, que tot allò que em passa té un sentit pel meu creixement. Guardo amb mi a tots els que m'heu fet somriure en l'any dels 26, ve d'aquí la llum que desprenc. Sóc feliç de fer un any més i coincidir amb tots vosaltres en aquesta vida.

les carbasses arriben abans d'hora

Sort que amb elles, he aprés a fer confitura. Això si que és cabell d'àngel.

Confitura de carbassa d'àngel:

1 carbassa d'àngel

sucre ( jo l'he fet amb sucre moreno, el blanc l'odio)

una llimona acabada de collir de l'arbre dels veïns

canyella ( una branqueta o molta)

que sigui primavera

Primer de tot netegem la carabassa amb aigua cuidadosament, amb molt d'amor i la deixarem assecar amb la llum clara del dia. Després la tirem al terra perquè es trenqui (va molt bé per deixar anar tensions). L'haurem de pelar, tallar i treure llavors amb molta pau, ja que es una activitat entretinguda, i ens ho hem d'agafar amb tranquil·litat, de manera pausada, que ens permetrà meditar o tenir una bona conversa amb qui ens ajudi. Una bona música de fons, perfecte. Els trossets d'àngel els anem posant en una olla a bullir. Deixarem fer durant una horeta, mentre prenem el sol, per exemple.

Passada una hora, ho colarem. En una cassola, abocarem la carabassa, el sucre moreno, la pell de llimona i la canyella. La quantitat de sucre és de 900 g per quilo de carabassa, però com que jo no sóc massa sucrera, n'he posat menys. Ho anirem remenant dolçament cantant "remena nena" (opcional) perquè no s'enganxi. Sabrem que està al punt pel color i la textura. El color ha de ser daurat com els cabells, d'aquí el nom. El meu àngel és una mica més moreno.

El resultat: si ha quedat bona, el millor és compartir-la.

nyam.

La carbasssa des de l'antiguitat ha estat un símbol de tenir poca esperança. Diuen que és aixì perquè d'aparença és una cosa però per dins és buida i de poc pes.

Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere

Qui s'alaba massa té el cap de carbassa

Quan la gana passa, sembra la carbassa

La carbassa millor que al ventre a la bassa

No hi ha cap carbassera que faci melons

Donar carabassa

Treure carbassa

Sortir carabassa

preguntes al buit

Dubta i aprendràs. Edmond H. Fischer

...

Biel

avui només puc dir, que aquesta illa ja no serà la mateixa. Es Cau se n'ha anat amb tu Biel. Juntament amb en Curro, el feieu un lloc entrenyable, únic, especial. L'heu estimat tant perquè fos viu, que ara ja viu per sempre, dins nostre.

En aquest petit racó de Cala Corb, hi perdurarà per sempre la teva essència: la dels bons records, la dels anys de cançons, de nits de música, de rialles de petits i grans, de recolliment d'hivern, d'estius a la fresca, de grans amistats....

He mirat al cel per si podia encara escoltar la teva veu, i sentir com em dedicaves una vegada més na nena. Per fer-me la punyeta, una vegada més diries: per l'al·lota de Barcelona! i una vegada més arrufaries el nas rient, quan jo et digués que no, que no sóc de Barcelona.

M'has fet estimar moltes cançons. Et recordaré sempre.

Serà una nit, plena de llum d'il·lusió,

tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció.

I quan senti que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument

sentiré dins es cor sa paraula de la mar i des vent.