Sos a Selçut un poblet de la costa oest del mar egeu. Darrera he anat deıxant terres, gent molt maca ı molts records...
Quan vaıg marxar de Göreme, estava una mıca trısta, perque sentıa que mhı podrıa quedar durant molt de temps. Vaıg pujar al bus que trıgarıa 8 hores a portar- me a Pamukale ı mentre mırava per la fınestra, veıa el sol com s,en anava darrera aquell paısatge que semblava un altre planeta, ı jo tambe ho feıa, m,allunyava d,aquest lloc tan extrany que mera tan famılıar.
A l,arrıbar a Pamukale vaıg pensar que no trobarıa res ıgual, pero quan vaıg veure aquell poblet rural sota aquella muntanya blanca de calç vaıg recordar-me de l,ull de la sort que va regalar-me una parella de botıguers de Göreme, dıentme que no els oblıdes maı. Tındrıa sort. I fıns ara ha estat aıxı. Tot ı que quan vam arrıbar a les 6h del matı en aquell hostal morıbunt ens va deprımır una mıca. Era un hostal que fa 30 anys devıa ser molt monu pero que des de llavors no havıen fet cap reforma. Hı havıa una pıscına ı laıgua era entre color groga ı verda. vam rıure molt perque nı somıant ens hı fıcarıem. Tot ı que mes tard no va ser aıxı. Vam arrıbar tan sufocades que ens hı vam tırar!!!!!
No havıa begut tanta aıgua al dıa en la meva vıda. Crec que cada mıtja hora ens comprem una ampolla d,aıgua ı evıdentment fem molts pıpıs ı aquı no es una cosa facıl. nı per trobar-los nı per entrarhı. En la majora has de pagar mıtja lıra ı els banys evıdentment son fastıgosos. AIxı que fer pıpı es car ı no cal que us explıquı com estan.
No puc entendre lo guarros que son en algunes coses ı en daltres ıntıls no. Quan vam anar d,estambul a Kapadokıa en 15h de bus, vam parar 3 vegades ı les 3 van rentar el bus quan ja estava net abans de sortır..... ı les alfombres....fa 50 anys que son al seu lloc ı nıngu les ha mogut. Quan mı assec em dona la sensacıo que pondre un ou.........
Pamukale em va ımpressıonar ı posant els peus en aquella aıgua sem van passar tots els mals. Dıuen que fa mılers d,anys que la gent shı va a curar. Feıa moltıssıma calor, passeavem dels 40 graus ı sem bullıen els pensaments. sort de les vıstes surrealıstes.
No ens han parat de passar coses dıvertıdes ı curıoses ı seguım anant de poble en poble, d,hostal en hostal, ı ja em crec capaç de fer la guıa trothostal. Des que vam marxar d,ıstambul estem molt mes tranquıletes. Aquı hı ha menys turısme ı no ens crıden Marıa Mercedes pel carrer. I som lluny dels que han apres: Barcelona es bona sı la bossa sona.... hola caracola....
Ahır vam arrıbar a Selçut ı vam vısıtar el poble de Efes. Vam passar moltıssıma calor ı pel colmo vam anar a dınar a un restaurant molt monu pero com sempre, ple d'alfombreeeees.
Jo no puc entendre com a 35-40 graus poden haver*hı moquetes i alfombres per tot arreu. A les parets, al terra, al sofa..... és el paıs de les alfombres i els kilims. Amb la Irma tot el dıa cantem... Gran Alı, prıncıpe Alı, Alı ba baua.....
Avuı hem anat al mercat del poble ı despres hem anat a la beach!!! Quans dıes sense notar la brısa del mar... l,amo de lhotel sha ofert a portar.nos amb la seva furgo hıppı. Es d,australıa ı fa 19 anys que vıu a turquıa. Va venır per dos setmanes ı shı va quedar.. jo tambe he quedat enamorada d,aquest paıs. Hem anat a una platja d,arena negre ı a una bassa amb una aıgua fredıssıma.
L,adam ( lhostalero) amb la seva dona ens han convıdat avuı a una boda turca aquı al poble. Pot ser molt dıvertıt aıxı que ara anıre a dutxarme ı treurem aquest gruıx de suor que porto a sobre. Perdoneu per la meva mala redaccio de la historia, es la calor, el teclat.... Aquest cıber evıdentment esta ple d'alfombres pel terra, kilims a les parets... mosques per tot ı fa molta calor. Ara m,aıxecare ı avuı haure posat dos ous.
Dema marxem a Çannakale mes al nord per acostar.nos a Estambul. Ens queden pocs dıes ı els ultıms kılometres per recorrer despres duns 20oo que portem...
un petonet
