skip to main
|
skip to sidebar
VOLIANA
un vol des de Menorca
dilluns, 4 d’octubre del 2010
gràcies
És una ximpleria aferrar-se a res, perquè tot se'n va. Només hi ha un lloc on aferrar-nos: l'espai on tot transcorre. D'alguna manera, nosaltres som aquest espai.
El silenci
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
qui vola
Visualitza el meu perfil complet
volat
►
2011
(7)
►
de novembre
(1)
►
d’abril
(2)
►
de febrer
(3)
►
de gener
(1)
▼
2010
(63)
▼
d’octubre
(1)
gràcies
►
de setembre
(1)
►
d’agost
(4)
►
de juliol
(5)
►
de juny
(7)
►
de maig
(8)
►
d’abril
(7)
►
de març
(12)
►
de febrer
(11)
►
de gener
(7)
►
2009
(43)
►
de desembre
(4)
►
de novembre
(4)
►
d’octubre
(2)
►
de setembre
(2)
►
d’agost
(6)
►
de juliol
(2)
►
de juny
(1)
►
de maig
(6)
►
d’abril
(6)
►
de març
(5)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(3)
►
2008
(77)
►
de desembre
(4)
►
de novembre
(6)
►
d’octubre
(5)
►
de setembre
(2)
►
d’agost
(9)
►
de juliol
(12)
►
de juny
(7)
►
de maig
(4)
►
d’abril
(8)
►
de març
(9)
►
de febrer
(4)
►
de gener
(7)
►
2007
(26)
►
de desembre
(5)
►
de novembre
(5)
►
d’octubre
(7)
►
de setembre
(5)
►
d’agost
(4)
un vol per...
Laura i Kangura
la laia
la fita, que tot ho aprofita
la montse, una flor
ig, el petit príncep
Espurnes interiors
xino xano, el bloc de l'antiga escola
la Cèlia, mon amour barceloní
Camí de vida
