He passat dels 25 als 26 sense adonarme'n. Avui faig els anys, sense ni tan sols haver tingut un poc de temps per reflexionar ( tal com a mi m'agrada i acostumo a fer). Normalment, uns dies abans ja començo a recordar l'any viscut, i totes aquelles coses bones i no tan bones que m'han fet aprendre. És una manera de deixar en pau i calma, i acaronar el numero que m'ha companyat al darrer any, com a forma d'englobar-ho tot.
Vaig entrar
als 25 d'una manera nova, celebrant que tenia un any més d'experiència, no celebrant que era un any més vella, i ho vaig fer
despedint-me dels 24, els fantàstics 24!
I els 25 han sigut genials!
Començo els 26 allunyada de la gent que m' estimo... i amb una época de forta intensitat, que requereix sacrifici i control d' una absoluta bogeria de l'espai, el temps i del sistema nerviós. ui ui, quina descripció....
Sento que això que visc ara és també un gran aprenantatge.
M'encanta que en aquest dia, ja sabeu qui sou, us hagueu fet notar tan aprop...
Em quedo amb l'entusiasme de la vostra veu, que tan m'acompanya en la distància!
