kapadokıa

Despres d.un vıatge força dıfıcıl pero alhora ınteressant per la bellesa del paısatge soc a Göreme, una cıutat precıosa de Capadocıa.
Al arrıbar hem seguıt el camı amunt ı hem arrıbat a un hostal. EL prımer. Resulta ser una casa de roca antıga ı punxaguda on un noı ens ha rebut molt amablament. Eren les 6.30 del matı ı ell esmorzava a la terrassa. Ens ha ofert apple tea ı hem parlat de les habıtacıons ı de tot el que podem veure per aquı. Es curıos, la seva germana es celıaca. Aquest cop crec que hem tıngut sort.Ens quedarem tres dıes aquı ı dues nıts, pero tot aıxo es tan ımprevısıble...

Aquı hı ha molta pau ı no gaıre turısme. Fa molta ı molta calor ı costa trobar l,ombra. El paısatge es de fades ı explorarem aquestes formacıons tan extranyes que fan les roques per tots els pobles que hı ha al voltant. Podrıa dır que sembla montserrat pero no. aıxo es molt gran. aquı el terreny s,exten per unes valls escarpades ı plenes de roques on hı ha cases, esglesıes ı xemaneıes. Dıuen pero que hı ha una vall, la vall d,ılhara, on hı ha molta vegetacıo ı on s,amaguen els monjos ı les fades............

tot aıxo es molt extrany.... maı havıa vıs algu aıxı.

des de turkıa

eı, i que dır-vos des daquest teclat tan extrany, que dırvos des d,aquesta cıutat del caos... que tot son sıtuacions curıoses, sons, olors ı colors.... ı molt de te!

Arribem a Istambul, a les 2h de la nıt ( 3h a turkey), despres d,1h de retard en cada vol ı passar tota la tarda a l,aeroport de Roma.
Anem dırectament a l,hostal que tenım reservat ı al arribar, molt amablament ens diuen que no hı ha lloc, ı que ens portaran a un hostal aprop d,uns amıcs seus. Aquest hostal resulta ser un hotel de 4 estrelles que ens deıxen al mateıx preu. Flıpem amb la prımera nıt. tot un luxe, saquets de lavanda, esponges exfolıants, hısdomassatge, un esmorzar de puta mare....

AL dematı tornem a l,hostal que havıem reservat ı ens tornen a dır que no hı ha lloc. Aquest cop ens porten a l,hostal de davant, molt mes modest. Ens sembla un bar, pero pugem les escales ı ens ensenya l,habıtacıo. Es senzılla ı no massa elegant pero ens la quedem. Passem un dıa genıal vısıtant aya sofıa, la mesquıta blava ı els bazars de les especıes. no parem i tornem a lhostal fetes pols. Llavors descobrım que lhabıtacıo esta molt bruta, que l,hostal es transforma ala nıt amb una dısco ı la recepcıio es la barra del bar. no parem de rıure per la nıt que passem sense dormır ı pel matı a ple sol morınt.nos de calor. Decıdım que no ens podem quedar mes aquı ı canvıem d,hostal per poder dormır al dıa seguent. Akest cop ens assegurem be ı trıem un del carrer de dalt just vora la mesquıta blava, amb vıstes al mar. Tres nıts ı tres hostals! Aquest dıa el passem en barca pel Bosfor fıns el mar negre. La tarda tranquıla contemplant la magıa de les mesquıtes. Despres d.aquestes tres nıts, despres de vısıtar el palau de topkapı ens mereıxem anar a un hammam.
L,entrada al bany turc publıc I separat per homes ı dones es espectacular. un dels mes antıcs d,ıstambul. ens donen un pareo ı ens estırem a la pedra calenta. al sostre forats en forma d,estralleta on hı passa un poc de llum. quın relax. quına magıa. mıro com algunes dones turques es renten per fer.ho com elles. AL cap de cop entren unes quantes dones ı pregunten quı vol el massatge. em poso a les seves mans ı despres de tırarme pots daıgua sense avısar, comença a exfolıarme amb una manopla que sembla de punxes. Despres d,arrancar.me quası tota la pell. comença a separarme vertebra per vertebra, em gıra per amunt ı per avall, em torna a colocar les vertebres, em renta el cos, el cap ı em dona cops a l,esquena. Ja sabıa que no eren gaıre suaus els massatges turcs, pero el llueıx amb les ostıes.
Despres de banyar-me amb unes fonts daıgua congelada ı descansar a la sauna, surto feta una pansa de tanta aıgua. Quan em recupero soc la persona mes relaxada que exısteıx fıns aquest moment.
EM guardo molt endıns aquest record magıc d,aquest hammam perque se que dıumenge nıt agafem un bus cap a Kapadocıa, que durara 15h abans no arrıbem. ı aıxı contınuara el nostre vıatge.
petons des d, estambül.

Turquia

Marxo uns dies a fer rutilla per Turquia..... ens veiem a la tornada!

les meves verdures!

Fa un temps, per setmana santa vaig fer una cosa que fins ara mai havia fet. Plantar un hort urbà . Ara després de disfrutar cuidant-lo, mimant-lo i regant-lo, marxo uns dies a Turquia, així que me l'hauran de cuidar.

Algunes reproduccions sexuals han donat el seu fruit i d'altres no. Fa un mes vaig menjar rúcula i era força bona. Els porros, les cebes, les pastanagues i els carbassons van prosperant. 

Fa uns dies han començat a sortir els meus primer tomàquets!! Estic molt contenta, i espero fer ben aviat el sopar de plats de tomàquets que vaig prometre a tothom si em sortien.

Espero que quan torni a mitjans d'agost la cosa hagi crescut, es per això que ara penjo les imatges d'aquesta petita aventura fins el dia d'avui.

Fredolic

Aquest és en Fredolic.

Va caure d'un niu i es va ferir. Fins fa uns dies la Núria el cuidava i li donava de menjar fins que arribés a volar per alliberar-lo. Com que va haver de marxar de l'illa l'he estat cuidant aquests dies amb l'ajuda de l'Oleguer ( ell li va posar el nom, abans es deia Fraggel). M'ha ajudat a donar-li les mandonguilles i l'aigua.

Com jo demà marxo a Arenys per anar a Turquia, li donaré a la Montse. No podré veure com l'alliberen però estic segura que li anirà tot molt bé.

Gràcies per la companyia Fredolic....

cap de setmana a mercadal

Acabo de passar uns dies fantàstics amb molta companyia, i hem estat a les festes de Mercadal! Ara la casa ha quedat buida i no per molt de temps. Dimecres ja ens visiten, tot i que jo seré fora

Ei, em voleu conèixer!?

Aquest sóc jo, en Xoroi.

Em van trobar a la platja un grup de cosins que feien el tonto per Cala Mitjana. El meu antic amic es va oblidar de mi aquell dia, deixant-me a la sorra,  però els nous amics adoptius m'han promés que em portaran a conèixer el món cada vegada que un d'ells marxi de viatge.

Com que aquí ja hi ha esperit vacacional, gràcies a la Mariona, he pensat que us podria fer arribar el que he estat fent, que no ha variat gaire, platja i més platja per Menorca. Però he sentit dir que la setmana que ve em portaran a fer ruta per Turquia, promet-ho fer arribar notícies. 

Aquesta és la platja que vaig anar ahir. Platja de Cavalleria. La Mariona amb la Gemma i les amigues d'Olot em van fer posar en diverses versions per la foto....

Versió  jugador de pales. ( la mà és de la Gemma)

Versió no smoking ni a la platja ni enlloc.

Versió prenent el sol un dia qualsevol

Per cert, no us ho havia dit, però sóc fluorecent. Ho va descobrir una nit en Fita, quan jo era a la tauleta de nit. Diu que atrec els mosquits, però no és veritat.  Aixì ens vam conèixer, és que és un noi molt especial....

sobre rodes

Enigma: quantes velos hi ha a casa?
Fa uns dies que passejo per casa, i no sé, diria que cada dia hi ha més velos pel passadís. Serà que la casa és fabriadora de bicis? Amb el bon temps s'ajunten moltes visites, i si fa uns dies eren kaiakistes ara és el torn dels ciclistes....

despendre's de les coses

Estic passant uns dies fantàstics a Arenys, amb la famili i amics, en plena festa Major. Tornar a casa és encantador, per tornar a reviure records i fer-ne de nous. M'encanta entrar a l'habitació de la Mariona, aquella Mariona de papallones i fades, m'agrada tornar a dormir al meu antic llit, m'agrada sentir l'olor de net, l'olor a ordre, m'agrada trobar la nevera super plena, i tot de coses sense gluten bonissimes fetes per la mami.... m'agrada sentir tocar la guitarra al papi....

Tornar a casa, també té altres coses interessants... com quan la mama et diu que els calaixos de l'habitació estan plens de papers i papers i altres_objectes_acumulats_amb_els_anys, i que ja tocaria seleccionar, més que res perquè sinó arribes un dia i ja t'ho han tirat tot ( o ho trobes en una immensa bossa d'escombraries tot mesclat). 

Altres vegades ja ho he fet això de despendre'm de les coses, i la sensació que experimentes és molt bona. Despendre't de coses que has acumulat qui sap perque ... perque hi poses una càrrega sentimental, perque penses que algun dia les podries fer servir... 

Quin pes que et treus del damunt, però esclar, sempre hi ha coses que acabes guardant, per la propera fase de destrucció.

Aquest cop he disfrutat recordant i rient de tot allò que he estat guardant, paperets i xuminades que en el seu moment van ser molt importants. Però perquè acumulem tantes coses? perque ens afarrem tan als records? si algun dia o altre quedaran el l'oblit...

Hi he estat pensant molt. Ara després de desempallagar-me de tots aquests objectes incrustats fisicament i adormits en el inconcient... tinc el cap molt més clar.

tres anys sense gluten

Gluten. Aquesta paraula va arribar a la meva vida quan era totalment desconeguda per mi. Va arribar i s'hi va instalar. Des de llavors m'ha acompanyat cada dia i si no canvien molt les coses ho seguirà fent. Avui fa TRES anys que vaig deixar de menjar aquesta proteïna tan fantàstica per algunes coses ( i que hi és per tot!) i tan dolenta per algunes persones.

Des d'aquell mateix dia van desaparèixer les cerveses, el pa, les galetes, la pasta... (és a dir tot allò que porta blat, sègol, ordi i civada) que a casa poc a poc es van anar substituint per, galetes i pasta sense gluten ( més car per la butxaca). Vam començar a fer pa a casa , els més propers es van adaptar a aquestes noves circumstàncies i ens van recolzar molt a mi i me germana. Des d'aqui les gràcies més grans per aguantar i acompanyar-nos en els moments bons i els no tan bons. I es que jo i el meu entorn vam haver de canviar d'hàbits en tots els sentits, a cuinar d'un altre manera a casa, a vigilar què portava cada producte, i sobretot un canvi d'hàbits i consciència quan surts fora, a casa d'amics, de desconeguts o a sopar a un restaurant. I encara em toca fer-hoooooooo! i és molt pesat.

Durant aquest poc o no tan poc temps han canviat molt les coses, des del principi que jo recordo. Ens han facilitat la vida ja que hi ha molta més consciència de la problemàtica. Alguns restaurants ja ofereixen carta sense gluten i ja comença a millorar l'etiquetatge dels productes, però encara falta molt camí per recòrrer.

Hi ha moments que sento com si sempre hagués viscut d'aquesta manera i d'altres que em costa molt fer aquest esforç. Alguns dies sóc molt egoista i m'enfado perquè no m'agrada que em passi això i d'altres penso que sóc injusta, que només em cal seguir una dieta estricta i que en el fons no és tan greu, que estic sana i feliç.

En tots cas, tres anys és molt de temps per lo nou que és encara a la meva vida.

trobada de cosins a Menorca

Ja han marxat... però han deixat el seu rastre per l'illa. Han sigut dies de sol, platja, riures i bogeries. Aquí hi ha una mica d'aquests dies....

vacances!

Estic de vacanceeeees! 

I els dijousus-dijouers també ens en donem, per donar pas a l'estiuet i sortir ja tots els dies de la setmana, no només els dijous.

Alguns dels dijousus ja han marxat i d'altres ho faran aquesta setmana.... Aquesta és la foto de l'últim comiat entre molts.

bon estiu!