dimecres, 16 de febrer del 2011

sóc tietaaaaaaaaaa

Com un regal esperat, has aparegut, per nodrir-nos. Et noto dins les nostres vides, allargant aquells fils que mai es trenquen. Has fet neixer en mi, una crida infinta a l’amor incondicional, i avui se senten més les papallones, que el silenci.

Separats per un mar que em dóna vida, somiaré els teus primers dies, estimant-te de lluny. I cada nit baixaré pel tobogan dels somnis fins a tu, per mirar-te d’aprop. I tots els matins seran com aquest.

Sense saber-ho ja fa molt de temps que t’estimo.

dilluns, 14 de febrer del 2011

L'edat de la innocència

Aquests darrers dies tinc moltes papallones a la panxa! Quins nervis. Ara si que ens fem grans.

L'EDAT DE LA INNOCÈNCIA
Voldria ser príncep de la infantesa.
Berenar amb les mans brutes. Llançar avions i agulles d'estendre pel balcó. Aprendre a parlar amb els ulls plens d'espurnes. Embadalir-me davant del foc com si contingués algun misteri intel·ligible. Arrossegar-me per sota la taula plena de cames familiars. Escriure dibuixos a les postals des de no sé quin càmping. Mossegar els amics quan els odio. Plorar per seduir les dues àvies. Robar cromos d'entre la pila de bates. Descobrir el gust dels gerds i les móres.
Creure que falta una eternitat per aquest instant.

Amadeu Vidal i Bonafont

dimarts, 1 de febrer del 2011

groc

No se per on s’esquerda l’hivern. Avui cau la pluja i s’endú l’encanteri.

Ja només queda el polsim de color d’aquesta nit, a les pipelles.

Ja només queda el record groc. Groc dins l’aigua, que s’endú el mar gris.

I sembla (és) com estiu.