dissabte, 22 de setembre del 2007

Ja no em cal esperar


Un dia s'em va passar una cosa pel cap.
De pensament volàtil, va passar a ser pensament constant, i poc a poc hi vaig anar afegint una mica d'imaginació... fins que es va anar convertint en somni. Amb el temps vaig adonar-me que realment era el què em feia més il·lusió i vaig anar a buscar-ho, ja no podia prescindir d'allò que havia passat a ser un sentiment.
Després de molt desitjar-ho, s'em presena l'oportunitat i l'agafo. Marxo a viure a Menorca! A treballar del que m'agrada! Amb la persona amb qui millor ho puc compartir!

Ja sabeu on trobar-me, allà on tots els camins van al mar.
Que tinguem sort!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegado aquí porque vi tu foto y me encantó la vitalidad y simpatía que irradias. Me hubiera gustado también poder compartir tus ideas pero tropecé con el idioma. De todas formas, gracias por premiarnos con tu sonrisa a los que no podemos apreciar cómo saben tus palabras.
Un beso.
José M. - Sevilla

mineke ha dit...

fa molt temps.
segueixes ben present.
bona sort!
et seguiré.

mineke

Majo ha dit...

Quina alegria despren el teu bloc!

I quina entrada més bonica...

B7s

Publica un comentari a l'entrada