tres anys sense gluten

Gluten. Aquesta paraula va arribar a la meva vida quan era totalment desconeguda per mi. Va arribar i s'hi va instalar. Des de llavors m'ha acompanyat cada dia i si no canvien molt les coses ho seguirà fent. Avui fa TRES anys que vaig deixar de menjar aquesta proteïna tan fantàstica per algunes coses ( i que hi és per tot!) i tan dolenta per algunes persones.

Des d'aquell mateix dia van desaparèixer les cerveses, el pa, les galetes, la pasta... (és a dir tot allò que porta blat, sègol, ordi i civada) que a casa poc a poc es van anar substituint per, galetes i pasta sense gluten ( més car per la butxaca). Vam començar a fer pa a casa , els més propers es van adaptar a aquestes noves circumstàncies i ens van recolzar molt a mi i me germana. Des d'aqui les gràcies més grans per aguantar i acompanyar-nos en els moments bons i els no tan bons. I es que jo i el meu entorn vam haver de canviar d'hàbits en tots els sentits, a cuinar d'un altre manera a casa, a vigilar què portava cada producte, i sobretot un canvi d'hàbits i consciència quan surts fora, a casa d'amics, de desconeguts o a sopar a un restaurant. I encara em toca fer-hoooooooo! i és molt pesat.

Durant aquest poc o no tan poc temps han canviat molt les coses, des del principi que jo recordo. Ens han facilitat la vida ja que hi ha molta més consciència de la problemàtica. Alguns restaurants ja ofereixen carta sense gluten i ja comença a millorar l'etiquetatge dels productes, però encara falta molt camí per recòrrer.

Hi ha moments que sento com si sempre hagués viscut d'aquesta manera i d'altres que em costa molt fer aquest esforç. Alguns dies sóc molt egoista i m'enfado perquè no m'agrada que em passi això i d'altres penso que sóc injusta, que només em cal seguir una dieta estricta i que en el fons no és tan greu, que estic sana i feliç.

En tots cas, tres anys és molt de temps per lo nou que és encara a la meva vida.