Em costa acomiadar-me de les persones. qui sap si he vingut a viure aquí per aprendre-ho....
Com el vent que ve i s'envà, un altre estiu han passat per aquí bellissimes persones. El destí farà que ens anem retrobant.
Demà altre cop tindré horaris. Porto molts de dies tenint temps, no rellotge.
Se molt bé què vol dir, que em trobi tan contenta.
Molts instants d'aquest estiu, no se m'en van del pensament.
I tanco els ulls i els tinc presents.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada