Quan arriba el bon temps ( fins sant Joan), el que corre per les meves venes és orxata, i poc a poc passa a ser pomada, fins a finals d'estiu (no ho negarem, és el secret per posar-se sota els jaleos).
I ara assaboreixo aquest got enxufant les vacances.
Avui l'escola ha quedat buida. Ets fiets i ses fietes s'han endut els somriures, les petjades, els gestos, els crits, la sinceritat, els colors, les preguntes, les entremaliadures, les il·lusions....
I jo me n'he anat ( tot i que em queden uns dies de feina) ben plena de tot el que m'han ensenyat durant tot l'any. Avui els he volgut mirar bé: els ulls, la mirada, l'expressió dels seus rostres i guardar-me el que desprenien: innocència, espontaneïtat, amor, sinceritat, entusiasme i puresa d'ànima. Visca la llei del contagi (de la qual algun dia dedicaré algun post). Em guardo tot això ben endins, ara que ja no compartirem el dia a dia, com ho hem fet cada dia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada