És una ximpleria aferrar-se a res, perquè tot se'n va. Només hi ha un lloc on aferrar-nos: l'espai on tot transcorre. D'alguna manera, nosaltres som aquest espai.
El silenci
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic cansat de tant de silenci, vull sentir la teva veu, la teva ment, el teu goig per viure.
El silenci és massa feixuc.
L'aigua (i tot que se'n va, i torna, i se'n va...) ... l'espai on tot transcorre ;)
Publica un comentari a l'entrada