diumenge plujós a l'illa de l'aire

clin! clin! clin!

fa la primavera...

llocs encantats de l'illa....

La Montse i les seves troballes que sempre em porten a paisatges de fades i follets. L'illa m' amaga encara moltes coses....

Però tot és més aprop del que ens pensem.....

a la vall, amb cavall

Aquesta sóc jo damunt de n' Àngela. Un poc entremailada ella...

Feia molt que no pujava a un cavall....

Això si, mai havia passejat per boscos i vist la mar des d'una prespectiva un poc més alta, amb un moviment continuat de petjades, que van fer posar-me les emocions al seu lloc.

Quina xalada nois!

el nostre hortet!

Ha costat, però després de tanta pluja... ens hem posat per feina! un dia fantàstic. Amics, sol, terra, verdura i hortalisses, flors, menjar, beure... i migdidada...

ja podem anar a cagar a l'hort!

familia junta a menorcaaaaa!!

quin cap de setmana! m'he carregat les piles durant per de temps... com us estimo!

sóc aquí

Ultimament escric poquet.... però aniré donant senyals de vida, sempre que tingui temps d'explicar cosetes. Suposo que són époques i ara vaig a tope amb la feina, els cursos i els extres. Els més propers ja sabeu de què va. És curiós però també faig un curs de blogs:

mireu-vos això, que tot just comença:

El blog de l'equip de suport de l'escola on treballo.

http://racoxinoxano.blogspot.com

porcajades a s'hort d'es banyut

Arribo d'un dia fànstastic i agotador... i això resumeix el que ha estat avui:

M'aixeco massa d'hora per ser un diumenge, però s'ha d'encendre el foc a ca s'hort des banyut. Avui és dia de matances. Les meves primeres matances.

Arribem i fem un cafetó per perdre el fred i despertar-nos, ens espera un dia de feina.

El dia s'aixeca mig nivulat però es va aclarint a mesura que surt el sol.

Arriba la furgo, el porc ja sap el que li espera, tots els que pugen a la furgo no tornen, però té una bona fi, ens complaurà i ell ho sap.

Tot és nou per mi i per ell. Es queixa poc, que bondadós que és, no ens fa patir gaire. Les olors es comencen a sentir.

Començo a reconèixer cada part del seu cos, com quan estudiavem naturals i ens portaven uns pulmons o un cor de xai. Tot el que ve després correvora el que ja m'havien dit: del porc s'aprofita tot. És ben calent.

Va arribant genteta i això és bo, hi ha molt per omplir, carn per especiar i remanar..... A la cuina mentrestant es prepara un frit per esmorzar.

Seguim enfeinats però ben aviat provem el frit i ens llepem els dits.

I comencem a no parar. Una olla a bullir,  budell per aqui, budell per allà, anem ajudant, cosint, penjant, remanant.... sobrassades, botifarrons blancs, negres, carnixues.... tota una experiència tenint en compte que jo vinc de família de pescadors.

Ara se el que em menjaré.

I a la caldera un arrós caldós...... per compartir amb tota la genteta que ens ajuda. que bo..... quina recompença per l'esforç ... i quina pudor que fem!

Després de dinar balls de vot, ximbobes, gloses... i acabem esgotats.

Ens repartim les cosetes i cap a casa a fer una dutxa amb fregaaaaaaaall!!!