Tot i que fa molts de temps que intento viure plenament en el present, a vegades és bo anar al passat. És millor no aferrar-se als records, però de tant en tant va bé passejar-s'hi amb positivitat.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Viatjar al passat és una faula. La ment només és un petit escenari de la nostra consciència, i si li demanes un record te'n farà una versió nova. Penso que funciona a la manera proustiana, per dir-ho d'alguna manera: hi ha certa alquímia en el procés de retorn al moment; una sintaxi neuronal benevolent que ens disfressa la realitat que no acceptàvem. Penso que sempre recordem en positiu, i el dolor queda oblidat en una cambra sense porta.
El llop que es dolia de tenir el cor pur
Publica un comentari a l'entrada