Blanca de calç, mirant el nord,
sol matiner li encén el rostre
i Mô s'enfila des del port
pels antics camins de ses costes.
Plora la sínia en el verger
a l'abric de la tramuntana
i la vila humil de carrers lleus
murmura històries quotidianes.
Joan Manel Serrat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada