això si que és vida

Resulta que m'invadeixen la casa, un català, un mallorquí i una italiana que viu a Mallorca.

Després d'un ginet a Ciutadella, un sopar a l'Itake i quatre cançons a Es Cau, emprenen el viatge amb kaiak més inesperat.

Jo bona fieta, al mati  vaig a treballar mirant el cel ben ennivulat i plujós, pensant quin paratge els espera. La nit més plujosa passa i el dia esclata.

Segur que han sobreviscut, i com més tard sabré, sota un plàstic. De 0.7 mm?

Son valents i algun ja es lesiona el primer dia, però el sud de Menorca els espera i jo somio en el cap de setmana, de trobar-me amb ells, per sentir-me de colònies. Ja m'hi sento....

Dissabte matí decideixo trucar-los. On sou? Us porto alguna cosa? La resposta, dos ampolles de vi. Fet. Em presento a Son Bou amb la Montse, dos ampolles de vi i quatre coses per dinar.

Xalem, riem, pugem als kaiaks, casi xoquem.... i arribar la nit. Ells segueixen el seu camí. Segons expliquen, nit dura, fred, foc, sense vi i a punt d'abandonar.

La resta ben diferent, festeta. 4 anys de la parra i per celebrar-ho, vinga a ballar tota la nit....

Diumenge fem nedada a calescoves, el sol ens acompanya i rebem una trucada dels kaiakerus. Són a un xiringuito morts de gana i només volen menjar i gintonics! Ens hi apuntem. Anem a Binissafua, ens posem les botes, practiquem amb el kaiak i els porto a dormir a casa. MMhhh... una dutxa, un llit... i kebab al Naranjo.

Dilluns, és dilluns per mi. Per ells dilluns significa anar a l'illa de l'aire. Ens trobem a la tarda, m'expliquen les aventures, estan vius! tornen els kaiaks, es recuperen i fem unes tapetes a Casa Andalusia, bones i barates. Acomiadem al nit amb uns gintonics al Nou.

Dimarts fan de les seves, jo de les meves a la feina i el dia acaba amb una estupenda vetllada a la nostre fantàstica terrasseta. La Sara ens prepara un sopar orgàsmic de molt de nivell, tots flipem i mengem! La companyia sobretot, la més bona. Com sempre, s'apunten alguns dijoues a la juerga. Rematem la nit a Es Cau, i dormir poc però bé.

Avui marxen, però han estat uns dies benissims.

Això si que és vida.