Com molts dies, miro el rellotge i són les 22:22. Sempre somric perquè em passa sovint, i m'agrada. Avui, després d'un dia fantàstic i intens, he mirat el rellotge del cotxe mentre esperava na Lucia. 22:22 somriure.
Ja de tornada agafo el cotxe i de camí a casa, m'aturo al trobar-me dos amics. Baixo la finestra.
Mira l'hora, em diu ( 2:22 somriure), mira aquest número i no el desprecïs mai.
1 comentaris:
Ja som 2, a mi també em passa.
:o)
Publica un comentari a l'entrada