Podria dir m'avorreixo mentre rosego un xiclet de meló, però no és veritat. Diria que han passat quatre setmanes des de que no utilitzo despertador, i sóc (la més) feliç. Per què? Entre moltes altres coses que comporten estar de vacances ( no acabaria mai), he tingut la sort de poder nedar a la mar cada dia. Avui l'esperit m'ha dut a cercar aquest petit tresor. I creieu-me que una part de mi s'hi ha quedat. Les ones m'han desbrossat i m'han dit. Silenci d'ones. No era un silenci buit, dispers, era un silenci que estava ple.
Jo estava closa en una clofolla.
Creia que era incapaç de canviar la meva vida.
Després vaig trobar la pregonesa del mar,
la bellesa del cel,
la llibertat dels ocells,
la força del vent,
la lleugeresa dels núvols,
la claror del sol,
i vaig saber que tot això era jo.
Jo era profunda com el mar
bella com el cel
lliure com els ocells
forta com el vent
lleugera com els núvols
lluminosa com el sol
i aleshores,
vaig voler tornar a ser la que era.
Anne Marquier
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada