Estic meravellada dins la meva roba dhivern. Aquest lloc es tan poetic. Son les dotze de la nit i fa sol, si no fos pel fred mhi quedaria a viure.
Limpacte en els que recorrem lilla es essencialment el mateix: una sensació de llibertat i plenitud enmig del no res.
molts petons des de lilla de foc i gel
divendres, 6 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Hola guapes!! Ja veig que vos ho estau passant beníssim. Gaudiu molt d'aquest paisatge impressionant i feis fotos que nosaltres també el volem veure!!!
Un beso ben fort
Núria
Publica un comentari a l'entrada