Sempre deixem un poc d'essència allà on hi hem estat intensament.
He tret els peus d'Islàndia i una part de mi s'ha quedat en una terra d'insòlita i extrema bellesa, una terra més enllà de tota previsió i de la majoria dels somnis.
Em guardo moltes coses, entre elles, l'aire i la llum.
L'aire i les ganes d'haver recuperat el plaer de respirar....
La puresa de la llum, del sol de mitjanit, que m'acosta les coses més llunyanes.
Tot el que ens ha passat, tot el que hem descobert, tot aquell amb qui ens hem creuat, ha fet que cada dia sigui irrepetible.
1 comentaris:
Fa bona pinta aquesta llum... el viatge bé?
Per la invasió de tomatigueres recomano un bon pa amb tomàquet, amb vinet i carn a la brassa...
salutacions des de terra endins.
--
Ramon
Publica un comentari a l'entrada