Aquests darrers dies tinc moltes papallones a la panxa! Quins nervis. Ara si que ens fem grans.
L'EDAT DE LA INNOCÈNCIA
Voldria ser príncep de la infantesa.
Berenar amb les mans brutes. Llançar avions i agulles d'estendre pel balcó. Aprendre a parlar amb els ulls plens d'espurnes. Embadalir-me davant del foc com si contingués algun misteri intel·ligible. Arrossegar-me per sota la taula plena de cames familiars. Escriure dibuixos a les postals des de no sé quin càmping. Mossegar els amics quan els odio. Plorar per seduir les dues àvies. Robar cromos d'entre la pila de bates. Descobrir el gust dels gerds i les móres.
Creure que falta una eternitat per aquest instant.
Amadeu Vidal i Bonafont
2 comentaris:
Encara falta una eternitat... no cal envellir abans d'hora.
Ig! gràcies per descobrir-me aquestes paraules!
Publica un comentari a l'entrada