Com un regal esperat, has aparegut, per nodrir-nos. Et noto dins les nostres vides, allargant aquells fils que mai es trenquen. Has fet neixer en mi, una crida infinta a l’amor incondicional, i avui se senten més les papallones, que el silenci.
Separats per un mar que em dóna vida, somiaré els teus primers dies, estimant-te de lluny. I cada nit baixaré pel tobogan dels somnis fins a tu, per mirar-te d’aprop. I tots els matins seran com aquest.
Sense saber-ho ja fa molt de temps que t’estimo.
1 comentaris:
que macu!!! m'has fet plorar! T'estimo molt.
Ju.
Publica un comentari a l'entrada