deixo a mans de l'atzar el foc i el gel,
la pietat i el càstig,
la por i el sexe,
( monòleg i diàleg),
les síl·labes i els mots
i un seny colgat pels anys.
apago el temps i encenc el buit. m'abraça
la nit dels peixos
(FRANCESC GARRIGA, La nit dels peixos)
"llança a l'aigua el vaixell sense timó
que les veles et diguin l'alegria
del mar obert
o el plor tranquil d'alguna cala mansa.
clausura el temps al teu quadern
d'onades."
que les veles et diguin l'alegria
del mar obert
o el plor tranquil d'alguna cala mansa.
clausura el temps al teu quadern
d'onades."
( també d'en Garriga + cortesia d'en Ramon)
2 comentaris:
eps, per al·lusions i tal, deixa'm ser una mica repel·lent: no és "la memòria" sinó "la nit dels peixos" ;)
l'altre és del seu llibre Temps en blanc
llegiu Francesc Garriga!
gàcies ramon, ja ho he canviat! 'la memòria' m'havia fallat...
Publica un comentari a l'entrada