del cel

I una nit, un tros de llum del silenci estel·lar cercava vida, i va aturar-se en mi.

voliana

" Encara que mil molles de melangia ballin mogudes per fils tristos de pluja sense solc, amor, ara et convoco, vol clar de voliana: surt del celler on l'oratge ha reclòs el teu vi. Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla! Plana damunt els núvols amb les ales del maig! Acosta la teva ombra amb seguici de cintes, al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats! I duu-nos en carrossa un sol vell amb copaltai un doll de serpentines que amanti tot el món."

Maria Mercè Marçal