El setembre és sensible. o potser sóc jo que m'hi sento.
L'illa es va buidant, i menorca està tranquila i lenta. És un bon moment per anar assimilant tot el que hem viscut a l'estiu, tots les visites rebudes...
És el moment de tornar a anar a aquells llocs que deixes aparcats amb l'invasió de la gent, mentre dura el bon temps.
us escric des del cul del mon. som en un poblet enmig de les immenses muntanyes canadenques. fa dies i dies que fem cami i cada vegada em sorprenc mes. aqui diuen que les postals van ser inventades despres de les Rokies. crec que es veritat. Avui he trepitjat la meva primera glacera i he begut aigua de fa m'es de 200 anys..... mencanta la sensaci'o de fer carretera... quin contrast amb menorca. tinc ganes de tornar i explicarvos com anat tota aquesta aventura. i mentrestant ens protegim dels ossos....... us estimuuuuuuuu
Avui després d'uns llargs, tranquils, moguts, divertits, relaxants, salats, calorosos... dies de vacances per casona, canvio de paisatge. De l'illa de Menorca rumb a Canadà, a veure el cau de la Núria! Vancouver m'espera!
Hi ha un abans i un despres sobre aquesta nit.... Com que les fotos son compromeses no les posaré. Així que qui vulgui ja sap, l'any que ve cap als ases de migjorn, per comprobar què passa!