Mirem el mapa i decidim fer una caminadeta de dissabte, Sa Mesquida - Es Grau. Aquí està el recorregut que vam fer amb negre.

Així que anem a S'albufera des Grau a deixar un dels cotxes i tornem cap a sa Mesquida. Aquí comença el viatge. Aquest cop ens acompanya la Montse i per allà on passa troba alguna cosa del seu interés, que el sap transmetre: una flor, un ocell, una fulla, un arbre... que anomena amb el nom científic, el nom que rep a Menorca i acaba per dir com en diu ella a Catalunya (cosa que farà pensar que serà una excursió molt interessant). El camí de cavalls per on passem és fantàstic. Anem vorejant la costa mentre anem descobrint nous camins per on arribar.Parem a esmorzar a una sínia i fem quatre fotos.
Durant el recorregut ens trobem dos cases, una molt deixada i l'altre ben misteriosa. Pel que es pot veure a la terrassa, hi ha objectes de cuina un poc rovellats, una destral també rovellada, just a l'entrada, i a tocar d'una porta, uns tambors amb uns fils de pescar en perfecte estat i molt ben col·locats. Inventem mil històries sobre això i qui sap...
De fet no és el més extrany que ens trobem en aquesta excursió. Som dalt d'un turó i veiem alguna cosa quadrada enrotllada amb una corda verda. En aquest moment hi ha diversitat d'opinions del què pot arribar a ser. Ens hi acostem i després despecular molt, resulta ser un dipòsit d'aigua enmig de la inmensitat que ara sentim de Menorca.
Ens trobem moltes orquídies amb noms ben diferents, una serp blanca, basses i bassals, la Montse anomena totes les plantes que i viuen en cada un d'aquests, seguim caminant i ens diu tots els noms del ocells que veu a la vegada que salta, corre i fa volteretes.
Després d'unes horetes arribem a es Grau, i fem unes cocascoles i unes tapetes a una terrasseta. Ens mereixem omplir la panxa. Fem una bacaina a la platgeta i ens endinsem a s'albufera. La sensació és màgica i silenciosa. No se si sóc a un llac, a un riu... no em sembla Menorca. Ens passem el temps mirant ocells i explicant històries fins que tornem on hem deixat al cotxe. Quan hi arribem algú em crida, és l'Ariadna que ha vingut amb uns amics a fer un te a es Grau i m'ensenya el seu nou gosset. En Lilú que sembla que porti mitjons. Fem un biberó mentre el sol s'allunya i tornem a casa per assaborir el dia d'avui.

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada