dimarts, 12 de gener del 2010

experiències aereofelines o aereofelinexperiències

Quan vaig comprar-me el bitllet per les vacances de Nadal no vaig pensar que marxava dos setmanes seguides i que vivia amb una gata. Tot això de tenir animals de companyia és molt nou per mi. Podriem dir que sóc aprenent de persona amb mascota, si és que hi puc posar l'etiqueta.

Així que vaig decidir que dos setmanes eren massa per deixar l'Anís a casa perquè amics i veïns li portessin el menjar.
Després de saber que podria pagar un preu extra ( segons companyia) per poder pujar a l'avió amb ella, vaig començar a informar-me dels requisits.

Doncs començo a investigar i resulta que cada companyia demana coses diferents ( però totes fan pagar, aixo que no falti). Que si transporter o bossa homologada, que si pes de l'animal, vacunes si vacunes no, el xip.... i llavors faig una d'aquelles coses que no s'ha de fer. Buscar al google: 'llevar animales en el avión'.
( altres vegades ja ho he probat, 'como hacer un gallinero', 'como hacer sushi' i algun altre símptome o malaltia he posat, i no s'ha de fer maaaaaai).

Què vaig trobar, forum per aquí, forum per allà... xorrades moltes, disbarats uns quants i tothom diu coses diferents. Experiències n'hi ha per tots els gustos. Hi ha gent molt penjada eh? Hi ha un submón de persones que es desviuen pels gats.

Així que em curo amb salut i li poso vacunes i xip, i actualitzo el passaport de gats ( sabent que potser passen de mi).I esclar, no deixo de comprar una superbandolera transportadora de gats, que vaig comprobar més tard que no era homologada i que l'Anís es podia escapar ella sola. Tot i així segueix sent més comode que aquelles caixes enooormes. ( més còmode per la persona, no per l'animal).

Jo patia molt, tenia por que no me la deixessin endur. Arriba el dia de l'avió i Vueling em fa pagar 20 euros i ni tan sols es mira el superpassaport per gats europeus. Si si, passaport europeu per gats! Passo el control, passen una mica de mi. Total que pujo a l'avió, ningú s'en adona que hi ha un gat, fins que l'Anís es posa a miolar. És en aquest punt on tothom dispara el seu radar acústic cap al so d'un gat. Toots els nens volen saber on és. No trigo gaires minuts a comprobar que tot el meu voltant està mirant-me. Atarrem i deixo que tothom surti de l'avió. Em mantenc asseguda al meu lloc. L'Anís no calla i tothom la vol veure. I quan temps té, és gata o gat? com és de nom.... bla bla bla.
És veritat que si tens animal de companyia, fas amics. Ho asseguro. Perds la discreció totalment, i més en una avió!!! i jo no tinc ganes de parlar... em fa por volar! bé, no tan exagerat. Tothom em diu que és una gata preciosa. ja ho seeeeeee

El viatge de tornada va ser amb Spanair. 30 euros. Em pregunto si els 10 euros de més, són per la impressió de la targeta d'embarcament per gats. si si, un bitllet per gats, me le guardat.
El noi que ens va atendre molt simpàtic i amic dels animals.
- Que guapa, com es diu?
- Anís....
- Anís? com l'anís del mono?
- jeje, si del mono.
Vaig riure molt. Si, Anís, i de cognom: del mono.
Aquest noi tan simpàtic només va fer firmar un paper conforme té les mides, el pes per poder pujar a cabina i en cas de perdua que la culpa seria meva.
El control va ser menys discret però. Al passar-lo, enganxo un tio estúpid que em fa agafar la gata en mans i resulta que pitem. Que si és el collar, que si el gato se ha tragado algo, que si llevo un raton de juguete..... que si puedo xaquearte yo... on vas!!!!

En fi.... que es fan amics i enemics. Per sort la gent és molt maca, i quan et veuen amb un animalet et cuiden més bé, et deixen seure, et deixen passar i et donen conversa. Així que acabes sentint històries d'altres animals que està molt bé.

Pensava que després d'aquest trasvals l'Anís m'estimaria menys. Però sembla que tornada a casa és com si no ens haguessim mogut.
Que maca que és la meva petita aventurera!

De moment la única cosa que ha canviat és que demana tot el dia per menjar. miau miau miau.... potser es que durant les vacances de Nadal va tenir premis extres? em temo que jo la tenia a règim estricte i que durant aquests dies algun regalet se li ha fet. ejem ejem...

Conclusió: val la pena!

1 comentaris:

nurieta ha dit...

dona, és el que te anar a cals avis per nadal!... que si turrons, neules, menja més que estas molt seca....
jejeje que boncia que es l'anís!!!

Publica un comentari a l'entrada