"Al cap d'uns anys, els crits de la nit de nap, em fan somriure. Em recorden el què un dia vaig cridar. I avui revisc després del vi dolç dels frares, l'Arenys. Traspassant el tub de fero, la banyera i la regadora, he arribat al caliu del final del túnel, vora la llum. Me sentit a gust, com aquelles vegades, reposant al coixí d'infantesa.... no pre-ocupació. il·lusió."
Això és el que vaig escriure la nit de reis, just a l'arribar a casa. Aquest matí ho he rellegit. M'agrada el sentiment que vaig tenir ahir, potser perquè feia uns anys que no passava aquesta nit a arenys. M'enyorava prendre el vi dels frares. I més coses.
Malgrat tot, la regadora era una galleda.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada