quan menys t'ho esperes

Quan menys t'ho esperes, passen coses. Encara que sigui el primer dia de l'any.
Potser es que començo l'any predisposada a que m'en passin. Potser començo a perdre la por, potser era la lluna o potser estava connectada. Era una nit molt misteriosa.... i jo tenia els ulls oberts, o eren el mojitos.

Això és el que vaig escriure abans d'anar a dormir, i he llegit aquest mati, després d'una cridada-parada inesperada al carrer, i un encontre amb allò que no se quin nom té.

'He recorregut els carrers d'arenys desfalt. Me aturat a la casa on vas viure i vas acompanyar-me per crèixer. I ara que sento l'aire buit de carrer de nit, buscan-te fisicament, no t'he trobat.
Se del cert, que quan et tingui al davant, sabré que ets tu.'