avui només puc dir, que aquesta illa ja no serà la mateixa. Es Cau se n'ha anat amb tu Biel. Juntament amb en Curro, el feieu un lloc entrenyable, únic, especial. L'heu estimat tant perquè fos viu, que ara ja viu per sempre, dins nostre.
En aquest petit racó de Cala Corb, hi perdurarà per sempre la teva essència: la dels bons records, la dels anys de cançons, de nits de música, de rialles de petits i grans, de recolliment d'hivern, d'estius a la fresca, de grans amistats....
He mirat al cel per si podia encara escoltar la teva veu, i sentir com em dedicaves una vegada més na nena. Per fer-me la punyeta, una vegada més diries: per l'al·lota de Barcelona! i una vegada més arrufaries el nas rient, quan jo et digués que no, que no sóc de Barcelona.
M'has fet estimar moltes cançons. Et recordaré sempre.
Serà una nit, plena de llum d'il·lusió,
tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció.
I quan senti que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument
sentiré dins es cor sa paraula de la mar i des vent.
1 comentaris:
hem sentit molt la mort d'en Biel,aquest mati escoltavem les seves cançons i ens han vingut molts recors de bons moments a cala corb,tot passejant devant de la mar i mirant l´horitzor un pensament de comiat per un menorqui, que la musica l´acompany al llarg del seu nou cami
Publica un comentari a l'entrada