dimecres, 10 de març del 2010

la invitació

Us convido a llegir un profund poema d'Oriah, una escriptora i mestra de Canadà.
La invitació
No m'interessa el que fas per guanyar-te la vida. Vull saber que és el que desitges, i si t'atreveixes a somiar en trobar el que el teu cor anhela.
No m'interessa quants anys tens. Vull saber si t'arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l'aventura d'estar viu.
No m'interessa saber quins planetes estan alineats amb la teva lluna. Vull saber si has tocat el centre del teu propi dolor, si les traïcions de la vida t'han obert, o si t'has pansit i tancat per la por al dolor futur.
Vull saber si pots seure amb el dolor, el meu o el teu, sense intentar amagar-lo, esvair-lo o arreglar-ho.
Vull saber si pots viure amb alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb disbauxa i permetre que l'èxtasi t’ompli fins a la punta dels dits de les mans i dels peus, sense advertir-nos que siguem cuidadosos, que siguem realistes, o que recordem les limitacions dels éssers humans.
No m'interessa si és veritat la història que em comptes. Vull saber si pots decebre a l'altra per ser-te fidel a tu mateix, si pots suportar l'acusació de la traïció i no trair a la teva pròpia ànima. Si pots ser deslleial i, per tant, digne de confiança.
Vull saber si pots veure la bellesa, encara que no tots els dies siguin bonics, i si pots originar la teva vida des de la seva presència.
Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu o el meu, i malgrat això parar a la vora d’un llac i cridar "Sí!" al platejat de la lluna plena.
No m'interessa saber on vius ni quants diners tens. Vull saber si pots aixecar després d'una nit de dolor i desesperació, esgotat i colpejat fins als ossos, i fer el que cal fer per alimentar els nens.
No m'interessa qui ets o com vas arribar a ser aquí. Vull saber si et quedaràs en el centre del foc amb mi sense defugir.
No m'interessa on o què o amb qui has estudiat. Vull saber què és el que et sustenta des de dins quan tota la resta s'ensorra.
Vull saber si pots estar sol amb tu mateix, i si veritablement t'agrada la companyia que omple els teus moments buits.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dificil, però no impossible!
ara si que es poden deixar comentaris, celebro el nou look del blog

ig

Comtessa d´Angeville ha dit...

M'ha agradat molt, moltíssim

Publica un comentari a l'entrada