diumenge, 24 de gener del 2010

ara i aquí, tot cridant

He anat a cridar per buidar i deixar entrar.
Deixar entrar el coneixament.
Les idees ja existeixen, són allà, només m'he de deixar guiar, conectar-me i agafar-ne una, per poder començar. Això m'ho ha dit avui, una ànima vella.


I me deixat guiar, amb ànima salada, amb peus banyats. Al meu cap hi sonava una cançó: Pauades damunt s'arena, si véns em trobaras, ballant de puntes damunt d'aquesta roca....

I he trobat una senyal a l'hivern, on la platja és plena de tresors que arriben de racons insospitats de la mar. Dentre totes les coses avui, una.
Petita, de color groc, em cridava de ben lluny....
una senyal flotant damunt la sorra.
una boia.

L'he recollit. ja no tinc por de perdre'm.

dilluns, 18 de gener del 2010

Per recordar.

Nota mental numero 1:
Ara que ja es fa de nit, m'en adono que he portat tot el dia un mitjó blau i un mitjó negre, deixant ben visible aquest error. Si algú ho ha vist, no m'ho ha dit.

Nota mental numero 2:
És el què té començar un dilluns ben adormida, després de les festes de Sant Antoni a Mallorca.

Nota mental numero 3:
A part dels mitjons, estic pensant que trigaré un poc a menjar sobrassada.

Nota mental numero 4:
L'any passat vaig pensar el mateix.

dijous, 14 de gener del 2010

estic appelembogint

Uau, uau.
No, no és el so onomatopèic d'un gos.
Sóc jo, asseguda al sofà, davant la llar de foc, en una tarda gèlida i ventosa, escribint per primera vegada al bloc, amb el meu nou macbook!
potser la transcripció seria més un:
uuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuu!

És una preciositat l'ordinador. És blanquet com l'anís. Comòde, pràctic i encara em queda tot un món per aprendre. És la primera inversió que faig en un ordinador i la primera vegada que compro un producte apple. N'he utilitzat, ordinadors, ipots....etc, però "el gastu" no l'havia fet jo.

Em sento posseïda per l'ordinador, o el sento posseït, que és millor. Ara és com si estigués en una cova ben protegida. Quina sensació...... és meu!
M'estaré tornant una friqui? Ben pensat, potser els hi passa a tothom al comprar el seu primer producte apple... a partir d'ara ja estàs atrapat.
De fet no es pot dir que hagi estat un éxit la meva compra. Ha trigat un mes amb tot el canvi de direccions!

A partir d'ara treballaré extraescolarment des d'aquí, que només de pensar-ho ja em motivo. Ve molta feina, molt sacrifici i hores d'estudi....

Quina monada que és. Que bé que funciona! quina passada.....
Estic applembogint..





dimarts, 12 de gener del 2010

experiències aereofelines o aereofelinexperiències

Quan vaig comprar-me el bitllet per les vacances de Nadal no vaig pensar que marxava dos setmanes seguides i que vivia amb una gata. Tot això de tenir animals de companyia és molt nou per mi. Podriem dir que sóc aprenent de persona amb mascota, si és que hi puc posar l'etiqueta.

Així que vaig decidir que dos setmanes eren massa per deixar l'Anís a casa perquè amics i veïns li portessin el menjar.
Després de saber que podria pagar un preu extra ( segons companyia) per poder pujar a l'avió amb ella, vaig començar a informar-me dels requisits.

Doncs començo a investigar i resulta que cada companyia demana coses diferents ( però totes fan pagar, aixo que no falti). Que si transporter o bossa homologada, que si pes de l'animal, vacunes si vacunes no, el xip.... i llavors faig una d'aquelles coses que no s'ha de fer. Buscar al google: 'llevar animales en el avión'.
( altres vegades ja ho he probat, 'como hacer un gallinero', 'como hacer sushi' i algun altre símptome o malaltia he posat, i no s'ha de fer maaaaaai).

Què vaig trobar, forum per aquí, forum per allà... xorrades moltes, disbarats uns quants i tothom diu coses diferents. Experiències n'hi ha per tots els gustos. Hi ha gent molt penjada eh? Hi ha un submón de persones que es desviuen pels gats.

Així que em curo amb salut i li poso vacunes i xip, i actualitzo el passaport de gats ( sabent que potser passen de mi).I esclar, no deixo de comprar una superbandolera transportadora de gats, que vaig comprobar més tard que no era homologada i que l'Anís es podia escapar ella sola. Tot i així segueix sent més comode que aquelles caixes enooormes. ( més còmode per la persona, no per l'animal).

Jo patia molt, tenia por que no me la deixessin endur. Arriba el dia de l'avió i Vueling em fa pagar 20 euros i ni tan sols es mira el superpassaport per gats europeus. Si si, passaport europeu per gats! Passo el control, passen una mica de mi. Total que pujo a l'avió, ningú s'en adona que hi ha un gat, fins que l'Anís es posa a miolar. És en aquest punt on tothom dispara el seu radar acústic cap al so d'un gat. Toots els nens volen saber on és. No trigo gaires minuts a comprobar que tot el meu voltant està mirant-me. Atarrem i deixo que tothom surti de l'avió. Em mantenc asseguda al meu lloc. L'Anís no calla i tothom la vol veure. I quan temps té, és gata o gat? com és de nom.... bla bla bla.
És veritat que si tens animal de companyia, fas amics. Ho asseguro. Perds la discreció totalment, i més en una avió!!! i jo no tinc ganes de parlar... em fa por volar! bé, no tan exagerat. Tothom em diu que és una gata preciosa. ja ho seeeeeee

El viatge de tornada va ser amb Spanair. 30 euros. Em pregunto si els 10 euros de més, són per la impressió de la targeta d'embarcament per gats. si si, un bitllet per gats, me le guardat.
El noi que ens va atendre molt simpàtic i amic dels animals.
- Que guapa, com es diu?
- Anís....
- Anís? com l'anís del mono?
- jeje, si del mono.
Vaig riure molt. Si, Anís, i de cognom: del mono.
Aquest noi tan simpàtic només va fer firmar un paper conforme té les mides, el pes per poder pujar a cabina i en cas de perdua que la culpa seria meva.
El control va ser menys discret però. Al passar-lo, enganxo un tio estúpid que em fa agafar la gata en mans i resulta que pitem. Que si és el collar, que si el gato se ha tragado algo, que si llevo un raton de juguete..... que si puedo xaquearte yo... on vas!!!!

En fi.... que es fan amics i enemics. Per sort la gent és molt maca, i quan et veuen amb un animalet et cuiden més bé, et deixen seure, et deixen passar i et donen conversa. Així que acabes sentint històries d'altres animals que està molt bé.

Pensava que després d'aquest trasvals l'Anís m'estimaria menys. Però sembla que tornada a casa és com si no ens haguessim mogut.
Que maca que és la meva petita aventurera!

De moment la única cosa que ha canviat és que demana tot el dia per menjar. miau miau miau.... potser es que durant les vacances de Nadal va tenir premis extres? em temo que jo la tenia a règim estricte i que durant aquests dies algun regalet se li ha fet. ejem ejem...

Conclusió: val la pena!

diumenge, 10 de gener del 2010

quina sort, treballar envoltada de nens i nenes

Després d'uns fantàstics dies, m'entorno a Menorca amb la sensació d'haver viscut com una reina. M'han cuidat i mimat, potser no tan com jo. Ha estat un Nadal pausat-tranquil, familiar, i també reflexiu. No he fet balanç escrit ni mental ni el faré, de com ha anat el 2009. Prou que ho sé. Com sempre hi ha moments molt intensos i altament feliços, però enguany també he hagut d'aprendre certes coses de la vida no tan fàcils.

Aquest Nadal, he estat força dies seguits a Arenys, em sembla que mai tants com fins ara. Però segueixo tenint la sensació que em queden coses pendents, llocs que visitar, assumptes per tractar, persones amb qui quedar... moments que compartir... mai no n'hi ha massa. oi?

Moltes vegades he pensat que potser seria la última vegada que...... i em deia:
Mariona, aprofita el temps, aprofita aquest moment. L'instant aquest.
Ho intento fer. Però no se si és aquesta la reflexió... No hauria de pensar en ser la última vegada, hauria de fer com els nens, pensar i sentir com si fos la primera.

Que ràpid passa el temps quan et sents com un nen oi?
Espero i desitjo que a partir d'ara m'acomapnyin tres coses per ser una nena:
- serenor
- capacitat de sorpresa
- ganes d'aprendre sabieses


Tenim dues opcions:
1. Viure sempre situacions noves, és a dir, fer les coses per primera vegada.
A mesura que ens fem grans, es redueixen aquest nombre de situacions, si bé hi ha moltissimes coses que podriem fer per primera vegada, però n'hi ha tantissimes que fem cada dia repetidament. Viure en abosulta novetat, no és impossible, però implica despendre't de coses i seguir un tipus de vida, que no se si finalment t'acaba omplint. Potser per un cert temps. ( de fet tampoc cal ser tan radical.)
Ens administrem bé el temps? bona pregunta, però aquest no és el tema d'avui. Podriem omplicar moltes entrades al blog parlant del temps. ( em queda pendent).

2. Viure les coses com si les visquessim per primera vegada.
Tasca dificil. I és el que em proposo intentar.
Quina sort treballar, envoltada de nens i nenes.... ells m'ho recorden cada dia.

dimecres, 6 de gener del 2010

nit de reis

"Al cap d'uns anys, els crits de la nit de nap, em fan somriure. Em recorden el què un dia vaig cridar. I avui revisc després del vi dolç dels frares, l'Arenys. Traspassant el tub de fero, la banyera i la regadora, he arribat al caliu del final del túnel, vora la llum. Me sentit a gust, com aquelles vegades, reposant al coixí d'infantesa.... no pre-ocupació. il·lusió."



Això és el que vaig escriure la nit de reis, just a l'arribar a casa. Aquest matí ho he rellegit. M'agrada el sentiment que vaig tenir ahir, potser perquè feia uns anys que no passava aquesta nit a arenys. M'enyorava prendre el vi dels frares. I més coses.
Malgrat tot, la regadora era una galleda.

divendres, 1 de gener del 2010

quan menys t'ho esperes

Quan menys t'ho esperes, passen coses. Encara que sigui el primer dia de l'any.
Potser es que començo l'any predisposada a que m'en passin. Potser començo a perdre la por, potser era la lluna o potser estava connectada. Era una nit molt misteriosa.... i jo tenia els ulls oberts, o eren el mojitos.

Això és el que vaig escriure abans d'anar a dormir, i he llegit aquest mati, després d'una cridada-parada inesperada al carrer, i un encontre amb allò que no se quin nom té.

'He recorregut els carrers d'arenys desfalt. Me aturat a la casa on vas viure i vas acompanyar-me per crèixer. I ara que sento l'aire buit de carrer de nit, buscan-te fisicament, no t'he trobat.
Se del cert, que quan et tingui al davant, sabré que ets tu.'