t'estimo tant que et menjaria

Avui amb l'escola, hem anat a veure la pel·lícula Allà on viuen els monstres, versió adaptada d'un preciós i gran conte de Maurice Sendak. Fa temps que persegueixo la versió catalana, i està exhaurida. Una gran llàstima.

.

Del cinema, n'he sortit encantada. El conte original és menys trist i menys reflexiu, la història adaptada parla de nostàlgia, tristesa i el món dels adults. D'entre les mestres amb qui he xerrat, he estat la única que li ha agradat. No ho entenc.

Els fiets..... tenen gustos per tot. Molts no han entès el rerefons, d'altres volien que els monstres fossin més monstres. Alguns han plorat i no de por, estic segura que els hi ha despertat alguna cosa al seu inconscient, que ara no poden entendre perquè són massa petits. Alguns han sortit tristos, sense saber perquè.

Per mi ha estat preciosament trista, encantadorament poètica.

Amb un altre companyia al cine, hagués plorat. I avui, m'he aguantat una mica, només una mica. He deixat caure una llàgrima que ningú ha vist....

a les iaies de debò

La felicitat segueix sent infinita, i el dolor de la pèrdua, massa gran.

IOLANDA BATALLÉ. La memòria de les formigues

"iaia, te n'has anat dolçament, com un fil de seda, volant com una papallona. Estic trista però les meves llàgrimes són de mel, perquè quan penso en tu, tots els records són dolços. A partir d'ara estaràs ben acompanyada. Juntament amb l'avi, heu sigut uns avis fantàstics. I com sempre t'he dit, ets la iaia més maca del món.

Ets una iaia de debò. Ens has vist créixer dia a dia i sempre ens has cuidat. Ens has fet de mare, d'amiga, de còmplice, ens has mimat, ens has cuidat quan estavem malalts, has rigut de les nostres entremaliadures i ens has menjat a petons.

Et recordo com la iaia que ens cuinava tot allò que més desitjàvem, que bones les patates fregides! Ets la iaia que jugava amb nosaltres, que s'ens enduia a buscar llenya al bosc i a berenar a la plaça de la mina. Ets la iaia dels panellets, de la xocolata de pedra, la que ens va ensenyar a jugar a cartes....

Ets la iaia dolça, que tan a petits i grans, sempre ens has regalat caramels.

Sempre ens has obert els braços i el cor, i ens has estimat incondicionalment, com cap altre cosa. Estic contenta, i em sento feliç, perquè sempre ens has donat amor i ens has ensenyat la més important de les coses: saber estimar. Algun dia seré una iaia de debó.

Tingues un vol dolç, nosaltres et tindrem sempre aprop, i et notarem en cada petita de les coses, fins que ens tornem a trobar.

Iaia, t'estimo i se que ho saps.

Ets la iaia més maca del món"

22-09-09

un sentiment imprecís

Hi ha boira a l'illa i també al meu cap. I no van els avions....i a mi tant m'és. Fa masses dies que escolto música malenconiosa i tinc el pilot automàtic encès. Això no és compatible, o dit d'un altre manera, això no coexisteix en harmonia. S'acabarà algun dia? Hi ha dies que són per aturar-se, i admetre que ets incapaç de seguir per aquí. Llavors el millor que pots fer és respirar cap a l'univers, obrir el pot del silenci i agafar la bossa del temps que penja del retrovisor del cotxe. Si a les nits no tinc son, llegiré el diccionari, i hi buscaré com es diu desitjar que el temps es pari just aquí.

Deep Breath, Melanie Weidner

lletra insonora d'un dia que et fa mal la panxa

Sempre t´he volgut estimar

molt abans d´estar a aquí
possiblement jo fos un mussol
i tu fossis la lluna
dins una nit d´estiu...
I ara que ens trobam en el present
i que tot ho volem compartir
malgrat que hi hagi coses que ens fan patir
els nostres ulls es trobaran
durant totes les nits...

I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna

I tu que dius anem al bosc de la lluna

Totes les paraules que pugui dir
mai no podran explicar
el que conten els teus petons
quan esteim al bosc de la lluna

El bosc de la lluna ( Oliva trencada)

coses dels diumenges

Alguna cosa a la meva panxa no va bé, alhora que la màquina de pa que ja fa més de quatre anys que m'acompanya, se m'ha espatllat. Aquests dos aspectes que en un principi no tenen perquè tenir relació, en tenen. Ara mentre tinc una tassa de té verd Gràcia Blend escalfant-me les mans, el cos i estimulant el meu olfacte ( mira que quan obro la bosseta i l'oloro em menjaria les fulles directament...) m'en adono de la relació.

L'anterior pa no va quedar bé, i jo vaig pensar que era un descuit meu coneixent la sensibilitat de la màquina per no admetre errors. El pa no va pujar, va quedar cru i jo l'he seguit menjant tota la setmana, seguint la mania de no tirar el menjar. Avui n'he fet un altre, seguint meticulosament tots els passos i estratègies i ha quedat igual de malament. M'hi he fixat i crec que és qüestió de les hélices.

El meu estòmac no pot digerir gluten però tampoc no pot digerir pa sense gluten cru.

...

El té ( entre d'altres coses) m'ajuda a passar el fred que s'ha acumulat als meus ossos durant l'hivern i ajuda a desfer en trossets, el mar de gel que circula per la columna. I així vaig fent, desglaçant-me. Ha estat una setmana metereològicament grisa i el meu bioritme està sota mínims, per les poques estones d'energia solar que he tingut. I avui bufa la tramuntana. Per això ara escolto Sargantanes al sol, tot i que m'agrada molt més escoltar-la tumbada en terra, aquí defora en plena llum.

Sembla que una altre hivern ( wet wet wet) estem a punt de passar, i sempre penso com he sobreviscut tants hiverns, i ve el bon temps i me n'oblido. El temps d'hivernar és necessari, ens regala oportunitats de recolliment per fer moltes altres coses. Però llavors arriba un diumenge que necessites sol, com avui, i només pots fer que recordar la sensació que has tingut algun altre calorós diumenge.

històries felines II

Més que educador_de_gats, encantador_de_gats. L'Anís també ho és, d'encantadora. Si algun dels dos hagués portat una flauta i s'hagués posat a tocar, s'haguessin seguit. N'estic segura.

L'energia que es respira ha canviat ara que ha marxat. Fins hi tot ha començat a canviar avui quan el dia ens ha despertat. Ella sabia que venia, n'estic segura, perquè m'ho ha demostrat. Tinc una gata molt intel·ligent.

I tenim uns deures que ja hem començat a fer.

històries felines

Hi ha dies que el gran aconteixament de tota l'illa és la Fira de la Perdiu.

Però avui no.

Avui, decideixo anar a una conferència que realment m'interessa. Aquest cap de setmana aterra l'Educador_de_gats ( educador de gats?) i jo ja fa un temps que l'he convidat a venir a casa (rollo supernanny, jeje). Sóc molt nova en l'experiència de tenir un animal domèstic ( que no vol dir que ho fagi malament, ans el contrari, m'hi dedico plenament). No he tingut la sort de crèixer amb animals a casa ( em refereixo a animals amb pèl, deixant de banda el peix que va viure 7 anys i les tortugues que no els hi feia massa cas), però quan he tingut el meu sostre, ho he escollit, que també està prou bé. Sempre havia pensat que tindria una moneta com la Pipi....però una moixeta blanca va arribar fins a mi.

A l'Anís li passa alguna cosa que no sé entendre, i ella ja fa un temps que intenta explicar-m'ho, felinament és clar. Així que no saps mai el tipus d'ajuda que necessitaràs, fins el dia que et trobes esperant que vingui un Educador_de_gats a casa. ( que serà demà).

Avui però m'he trobat anant a s'altre banda de s'illa, amb dues veterinàries, a una xerrada sobre gats, de l'Educador_de_Gats, amb gent que es desviu pels gats. D'entrada no m'imaginava dins aquest grup, però m'ha encantat formar-hi part.

Tenint en compte que tothom es coneix en aquesta illa, el fet d'anar amb dues veterinàries té els seus avantatges i inconvenients: mireu com ho mireu, algunes de les coses: 1. Que et fagin un passadís i et deixin seure a les cadires de davant 2. Dentre les maravelles i aspectes interesantíssims, han fet (només!) dues crítiques als veterinaris en general ( que s'ho han pres molt a pit) 3. No han parat de xerrar amb clients abans i després de la xerrada 4. He pogut reconèixer uns quants dels personatges que a vegades critiquen saltant-se el secret professional (i és una sort, perquè m'ha divertit molt) 5. Durant les tapetes de després, han fet reflexions professionals interessants, mentre filosofava espiritualment dels felins 6. Hem sabut canviar de tema.

Vaig a dormir amb bona sensació, he aprés un munt de coses sobre la psicologia dels gats ,que abans passava per alt.

I ara m'acaricio l'Anís, amb bona energia, subtilment, respectant-la, com sempre he fet, però a partir d'avui amb uns ulls diferents.

El meu petit xaiet, és d'acer i de cristall. ( com jo)

Demà vindrà l'Educador_de_gats. Demà li faré aquest regal, per poder descobrir què és el què vol dir-me.