em torno a escriure,torno a començar.
dijous, 27 de gener del 2011
dilluns, 4 d’octubre del 2010
gràcies
És una ximpleria aferrar-se a res, perquè tot se'n va. Només hi ha un lloc on aferrar-nos: l'espai on tot transcorre. D'alguna manera, nosaltres som aquest espai.
El silenci
dijous, 30 de setembre del 2010
La vida s'escriu amb les ferides que el cos va cosint, amb la ingenuitat d'una nova mirada i estimant el miratge. P.Erra
dimecres, 25 d’agost del 2010
dijous, 19 d’agost del 2010
la tornada
Sempre deixem un poc d'essència allà on hi hem estat intensament.
He tret els peus d'Islàndia i una part de mi s'ha quedat en una terra d'insòlita i extrema bellesa, una terra més enllà de tota previsió i de la majoria dels somnis.
Em guardo moltes coses, entre elles, l'aire i la llum.
L'aire i les ganes d'haver recuperat el plaer de respirar....
La puresa de la llum, del sol de mitjanit, que m'acosta les coses més llunyanes.
Tot el que ens ha passat, tot el que hem descobert, tot aquell amb qui ens hem creuat, ha fet que cada dia sigui irrepetible.
divendres, 6 d’agost del 2010
Islðandia
Estic meravellada dins la meva roba dhivern. Aquest lloc es tan poetic. Son les dotze de la nit i fa sol, si no fos pel fred mhi quedaria a viure.
Limpacte en els que recorrem lilla es essencialment el mateix: una sensació de llibertat i plenitud enmig del no res.
molts petons des de lilla de foc i gel
Limpacte en els que recorrem lilla es essencialment el mateix: una sensació de llibertat i plenitud enmig del no res.
molts petons des de lilla de foc i gel
dimecres, 4 d’agost del 2010
fins aviat
Marxo, marxo uns quants dies! Salto d'una illa a una altra. mmmhhh.... Islàndia. Sigueu bons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
