La caqueta, cagarada, pasterada, merdofia d'ocell que ha caigut damunt el meu projecte (per fi acabat després de mesos, i de baralles amb el word), just davant de la copisteria, quan em disposava a enquadernar-lo, m'ha fet riure molt. Jo el duia com un pastís fràgil. I xoffff. Que còmic! No m'ho podia creure. Ho necessitava tant. Riure.
Espero demà no deixar-me'l a l'avió, perquè no se si em farà tanta gràcia.
Així que amb aquest regal vingut del cel, no he pogut fer res més que mirar amunt i respirar.
La iaia estaria contenta de veure passar tants avions.
Però no eren avions. El cel m'ha dibuixat un pentagrama i em dedica una cançó, perquè m'impregni de veritats, un sol, un si, un do.......i senti la música d'allà dalt, que també és aquí dins, amb mi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada