les coses arriben quan més les necessites

He passat la Pasqua sense mona, i uns dies viscuts més, sense sortir d'aquest tros de terra envoltat d'aigua, evitant trobar-me guiris amb crema solar i els catalans amb segona residència que venen a ocupar les platges que han acompanyat la solitud dels que resistim l'hivern. I ens n'anirem acostumant...

I ara, mentre encara em queda una setmana de vacances per estudiar una mica i fer veure que estudio també, vaig esperant que vinguin els amics i m'expliquin les aventures. He triat que fos així, dies de casa, esmorzars llargs i apunts. Voldria explicar com he vist els dies passar, acompanyant la natura ressorgir, amb sargantanes per veïnes. Mirant lluny, lluny d'aquí....

I seguint emocionalment obliqua, després del dia d'ahir, avui m'aixeco amb calma, deixant que l'esmorzar porti el ritme, i la tassa de té vermell dicti les lectures. Una trucada de la mamma (oh la mamma quan més et necessito) em porta a la realitat. Fa més d'una setmana per no dir dues, que m'han enviat un paquet urgent perquè arribés abans de pasqua. Alguna cosa amb vida hi ha d'haver si em dius alterada que es pot haver fet malbé. M'encanten aquest tipus de sorpreses. De pre ocupar-te no te n'ocupis mama.

I jo amb la calma menorquina, potser perquè ja porto uns quants anys aquí, on la immediatesa ha desaparegut del meu dia a dia, decideixo anar a correus a veure què passa. No pensava sortir de casa per uns quants dies, fer no-cotxe, i res més que anar de casa a l'hort, de l'hort al jardí zen, o a olorar les aromàtiques, i potser algun tomb despistat amb velo.

Però agafo en tomaquet i m'acosto a correus, on hi ha paquets i paquets que no hi caben. Cinc dies de festa i un munt de coses necessàries i innecessàries acumulades que arriben en una illa amb un destí fixat, esperant ser rebudes. Fa dies que el paquet és allà, i els embotis de can Pons deuen estar reproduint-se. Paquet a les mans arribo a casa i l'Anís sap més que jo, com sempre, perquè treu la llengua.

L'obro, amb llàgrimes ( que figa que sóc) feliç de llegir-vos, de notar-vos. Us estimo. Gràcies, gràcies per l'energia i els ànims. Gràcies per la càrrega porcina que costa de trobar en terres de sobrassada. Gràcies per la mona particularment mariona (sense ous de xocolata, ni plomes, ni pollets....) una mona de caramels de colors, dolça, que m'endolcirà els dies difícils. Les coses arriben quan més les necessites. Avui, avui és perfecte. I em torno a dir: les coses arriben quan més les necessites.

I me permès tenir un moment solitari amb la càmara, fer una mica la mona, el micu... i un petit empatx de llaminadures.