m,

Avui plou i m'he passat el dia mirant per la porta de vidre. He volgut sortir i m'he mullat. Et penses que no m'agrada l'aigua, però surto quan plou, i ho faig perquè tu vinguis corrents toquis la campana de vaca que penja del porxu i et posis a cridar-me. M'agrada que em busquis.

Avui no t'has mogut, t'enrotlles un tros de cabell amb els dits i intentes concentrar-te. I no pots. De tan en tan passes una pàgina d'aquestes que tant et mires últimament, i quan creus que te la saps, i t'ho mereixes, et menges una xuxe,de maduixa. Avui no te'n mereixes gaires. Jo vinc i et tiro a terra un llapis,una goma, un boli, un retolador d'aquests que ara remenes tan per no mossegar-te les ungles, i tu rius. I jo ho torno a fer, i tu rius. Estas trista i jo ho se, per això aquests dies no em separo de tu.

Des de que ens vam conèixer, em crides amb molts noms: anís, anisset, cosa guapa, reina, amore, xai, nena peluda, confit...... no sempre t'entenc però se que són coses maques, perquè ho dius amb dolçor.

A vegades fas veure que no em veus, o potser sóc jo que ho faig veure? a vegades m'espies, o potser sóc jo que t'espio? M'estimes. I jo m'acosto silent a tu, per dir-te que també t'estimo. M'agrada ser a prop teu. A vegades passejo suaument la cua per la teva tassa de te, faig voltes a l'ordinador sense tocar el teclat, allargo la pota amb la intenció de tocar-te el nas.... passaria hores damunt teu..... ets la millor migdiada.

Em dius: que princesa que ets, però saps que m'agrada passar-me el dia empaitant pardals, caçant sargantanes, mosques.. per després regalar-te-les. M'agrada saltar, córrer i pujar als arbres, per després venir corrents a trobar-te, i estendre la meva mandra damunt el teu sofà, i si pot ser, damunt la teva falda. I de tanta felicitat, ronronejar.... em pregunto perquè els humans no heu après aquest acte de sinceritat.

Aiiii la meva nenaaaaaaa! dius aixafant-me el pèl. I m'agafes per les dues potes i em gronxes. LLavors jo faig uns miaus, que són diferents als miaus que faig quan em trobo la porta de casa tancada, o quan tinc gana. Poc a poc ja comences a entendre'm. M'agrada el menjar que menges, m'agrada a pesar de tot, quan em pentines, m'encanta les enormes estones de carícies que em fas, disfruto jugant a futbol amb les pilotes de paper de plata que tan odies i trobo molt lletja la canya de pescar amb ratolí penjant que va cagar-me el tió. Amb la selva que hi ha aquí fora.. no feia falta. M'encanta on dorms, el teu sofà,la teva roba, les teves mantes i l'olor que fas. Et penses que t'esgarrapo, quan el que faig és acariciar-te, i a vegades només vull jugar, però tinc ungles. Aquests dies m'amago quan agafes la pilota taronja i la tires fort per desestressar-te, fent canastes, però també m'agrada, perquè quan encertes et poses contenta, crides i saltes. Els matins et desperto, i t'enfades una mica, només una mica, i bufes... però es que ha sortit el sol i vull compartir amb tu aquest moment.

Fa uns dies que em preguntes mirant-me si t'estimo. Que m'estimes? que m'estimes? I acostes el teu nas al meu, i ens fem un petó d'esquimal. Es clar que t'estimo.

Anís*