gràcies

És una ximpleria aferrar-se a res, perquè tot se'n va. Només hi ha un lloc on aferrar-nos: l'espai on tot transcorre. D'alguna manera, nosaltres som aquest espai.

El silenci

La vida s'escriu amb les ferides que el cos va cosint, amb la ingenuitat d'una nova mirada i estimant el miratge. P.Erra

turisme interior

a tot risc

la tornada

Sempre deixem un poc d'essència allà on hi hem estat intensament.

He tret els peus d'Islàndia i una part de mi s'ha quedat en una terra d'insòlita i extrema bellesa, una terra més enllà de tota previsió i de la majoria dels somnis.

Em guardo moltes coses, entre elles, l'aire i la llum.

L'aire i les ganes d'haver recuperat el plaer de respirar....

La puresa de la llum, del sol de mitjanit, que m'acosta les coses més llunyanes.

Tot el que ens ha passat, tot el que hem descobert, tot aquell amb qui ens hem creuat, ha fet que cada dia sigui irrepetible.

Islðandia

Estic meravellada dins la meva roba dhivern. Aquest lloc es tan poetic. Son les dotze de la nit i fa sol, si no fos pel fred mhi quedaria a viure.

Limpacte en els que recorrem lilla es essencialment el mateix: una sensació de llibertat i plenitud enmig del no res.

molts petons des de lilla de foc i gel

fins aviat

Marxo, marxo uns quants dies! Salto d'una illa a una altra. mmmhhh.... Islàndia.

Sigueu bons!

22:22

Com molts dies, miro el rellotge i són les 22:22. Sempre somric perquè em passa sovint, i m'agrada. Avui, després d'un dia fantàstic i intens, he mirat el rellotge del cotxe mentre esperava na Lucia. 22:22 somriure.

Ja de tornada agafo el cotxe i de camí a casa, m'aturo al trobar-me dos amics. Baixo la finestra.

Mira l'hora, em diu ( 2:22 somriure), mira aquest número i no el desprecïs mai.