I visc aquest moment.
Dutxa. Esmorzo a taula, sense pressa: té vermell i pa torrat.
Obro la porta, l'Anís ja sabia que ho faria i amb un vot ja és a dalt de l'ametller. Recullo la roba, després de tants de dies, avui és seca. I fa olor de cel i sol. Fa vent. M'estiro al terra i prenc el sol d'hivern. Renou de fulles....
En aquest moment encara no sé que avui llegiré un mail diferent.

4 comentaris:
els teus pensaments escrits en aquest bloc , dóna una força en la inspiració del cos i ens reforça l'Estimació.
piluca? la mama no ho posaria mai. ajajajaj papa.. que no cola
quina descoberta nena, pero quasi, eeeeeeeeeeeeee. Be, hi tornarem. Intentare superar-ho. See You.
sempre et superes! petonarru
Publica un comentari a l'entrada