Perquè ho desitjava de veritat. Perquè no va poder disfressar-se de ninot de neu. Perquè ho va demanar: m'agradaria tocar sa neu.
I la vida és tan màgica, que desitjant-ho tan, ho va fer possible.
Una nit bellíssima i dolça...
Un despertar blanc. Aquest cop no vaig poder tornar el llit i tapar-me per contemplar-ho (era divendres), però vaig agafar la càmera.
I la memòria. No oblidaré Menorca de sucre. Avui Menorca, és diferent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada