divendres, 19 de febrer del 2010

tocabufainstants

Esclaten, espateguen, les puc somiar, explotar, bufar i bufaaaaar i perseguir enlaire... atrapar-les.
Tenir-la al davant, tocar-la amb el dit.... puf, la fragilitat s'esfuma en l'esclat del no res, i del tot. Somriure, i guardar-ho per sempre.
I així és la vida, cercar, i tocar bombolles.

o O º . o o O o
. º. O º . º o o . . .
O : º o o o ·
O . o º .

2 comentaris:

llusag ha dit...

no tot es bufar i fer ampolles

mariona ha dit...

A ningú costa més que a aquell que molt ho desitja.
(Santiago Ramon i Cajal)

Publica un comentari a l'entrada