del cel

I una nit, un tros de llum del silenci estel·lar cercava vida, i va aturar-se en mi.

tocabufainstants

Esclaten, espateguen, les puc somiar, explotar, bufar i bufaaaaar i perseguir enlaire... atrapar-les.

Tenir-la al davant, tocar-la amb el dit.... puf, la fragilitat s'esfuma en l'esclat del no res, i del tot. Somriure, i guardar-ho per sempre.

I així és la vida, cercar, i tocar bombolles.

o O º . o o O o

. º. O º . º o o . . .

O : º o o o ·

O . o º .

vertigen arrant de somni

Cada dia et penso. I me de dir que ja no hi ets, perquè et sento tan aprop que a vegades no m'acabo de creure que has marxat fisicament.

Són uns segons molt breus, però alhora són eterns.

Quan et penso, m'ho he de dir, perquè encara tinc la sensació que arribaré a Arenys amb la motxilla a l'esquena, m'aturaré davant de casa i miraré cap a dalt, al balcó. I allà hi seràs tu, asseguda a la teva cadira, vigilant les flors del balcó i mirant els moviments del carrer a través del vidre. Llavors et treuré la llengua i tu me la treuràs.

Picaré el timbre i pujaré les escales corrents. T'abraçaré molt fort, sentiré la teva olor que tan m'agrada i et faré molts petons, i també al coll per fer-te pessigolles. I tu riuràs.

Em donaràs dos carmels, un i dos, com sempre i em demanaràs si he vingut amb avió i quants dies em quedaré. I jo et tornaré a abraçar per guardar-me aquest instant i et diré que t'estimo i que ets la iaia més maca del món.

aproximadament per no existir

Avui també.

Ja fa anys que vaig llegir La pell freda, i em va captivar, però des de que visc a l'illa que s'em apareixen escenes continuament. I m'agrada.

Avui recordo una de les moltes frases que vaig apuntar-me: El paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins.

I la cançó que he cantat tantes vegades...

I no se si és perquè és l'últim llibre que he llegit, però comença a passar-me el mateix amb La memòria de les formigues.

"Una dona sola és una dona sola, una dona sola al costat del mar, és l'infinit"

Aquest llibre em fa tenir converses silencioses amb mi mateixa.

Avui he estat observant les petites formigues que han estat seduïdes per una gota de mel descuidada, una mel que em va enviar el meu pare de Vallgorguina. I no m'extranya. mmmhh...

"Visc amb el desig inùtil de ser una formiga. Les formigues no tenen memòria. Una formiga intel·ligent, guapa, forta, jove no se sent immortal perquè simplement no ho recorda. La formiga només recorda l'instant i aquest és l'estat ideal de l'existència."

avui és diferent

Perquè ho desitjava de veritat. Perquè no va poder disfressar-se de ninot de neu. Perquè ho va demanar: m'agradaria tocar sa neu.

I la vida és tan màgica, que desitjant-ho tan, ho va fer possible.

Una nit bellíssima i dolça...

Un despertar blanc. Aquest cop no vaig poder tornar el llit i tapar-me per contemplar-ho (era divendres), però vaig agafar la càmera.

I la memòria. No oblidaré Menorca de sucre. Avui Menorca, és diferent.

if all these dreams could find a way

No havia vist mai Menorca de color blanc.

Avui era aquest el camí mentre escoltava Better together....

la màgia amb què mirem

Seguint les instruccions del Carnestoltes que va venir a escola:

Tot valdrà, amb l'únic propòsit de què la disbauxa sigui cada any més grossa!!!

Dilluns poseu-vos alguna cosa al cap...

Dimarts poseu-vos alguna cosa al coll....

Dimecres veniu amb pijama, bata o la roba al revés...

Dijous veniu completament disfressats....

Tots a xalar!

Si Dilluns em poso al cap, un cabdell de llana fúxia i dues agulles de fer mitja del número 10 clavades al cap ( i un nen em diu: Miona, es xinitus no se fiquen xicles de manduixa en es cap).

Si dimarts em poso la tira de vint llumetes gegants, rodones i de color taronja que tinc penjades a l'estudi, com a collaret ( i un nen em pregunta si són "magalenes" tot mossegant-me una boleta...).

Si dimecres em poso un barnús gegant, vell i ple de boles, de color blau eléctric ( i un nena em diu: con esto podriamos ir al espacio ...)

Em pregunto per què quan ens fem grans, els adults, ens compliquem tan la vida.